Quan parlem de minves en la indústria alimentària ens referim a les matèries primeres i als productes que són generats al llarg del procés de transformació, que per les característiques del procés o pels criteris de qualitat de la indústria transformadora són desestimats.
Principalment les minves es classifiquen en dues categories: les minves conegudes i les minves desconegudes.
Minves conegudes:
Són aquelles l’origen i la causa de les quals coneixem, i les que després d’una anàlisi podem solucionar. Les causes més comunes d’aquestes són la caducitat i les ruptures. Per a evitar les minves derivades de matèries o productes caducats és imprescindible comptar amb un sistema de gestió de lots digitalitzat i actualitzat diàriament. Així mateix, per a corregir les minves per ruptura ens haurem de fixar en aspectes com la manipulació per part del personal o el client, l’envàs, l’emmagatzematge i el transport.

Minves desconegudes:
Són aquelles que malgrat poder identificar som incapaços de localitzar el seu origen. Generalment, aquestes es produeixen per errors administratius, ja sigui per una mala gestió a l’hora de demanar el producte o a l’hora de comptabilitzar i registrar l’estoc. En tractar-se d’errors humans és recomanable comptar amb eines automatitzades que ens permetin tenir un control exacte de la nostra producció i de la traçabilitat dels nostres productes.

A més del desaprofitament alimentari que suposen, les minves són un dels factors que més influeixen en la rendibilitat d’un negoci del sector alimentari, per això és important disposar d’un bon sistema de control.
Segons l’estudi “Les pèrdues i el desaprofitament alimentari en la indústria agroalimentària espanyola” dut a terme pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, un 79% dels enquestats del sector tenen interès a adoptar bones pràctiques per a fomentar la seva disminució, així com per comptar amb suport extern especialitzat per a aconseguir-ho.
Algunes consideracions a tenir en compte amb l’objectiu de reduir les minves són:
- Tenir un sistema de planificació sòlid
- Comptar amb un diari històric de la demanda
- Assegurar-se que les dates de caducitat són visibles
- Mantenir una bona comunicació amb els proveïdors
- Analitzar l’assortiment de productes per a identificar els productes d’alta i baixa rotació i assignar-los de manera estratègica en la cadena